L'Individual de les histories

Diuen que a la història només passen els vencedors. Les fotos i les portades es copen de l'èxit esportiu dels campions, que culminen les seues respectives històries amb un final de pel·lícula. Després d'estos mesos del campionat Individual – Trofeu President de la Generalitat, només tres podien acabar amb un somriure.

A l'altre costat queda la derrota, una frustració que ofega en els primers instants i que amb el temps es canalitza fins a la posterior catarsi. Són molts els que es queden amb un final obert en el guió de la seua vida, esperant una possible seqüela. Però el que és indubtable és que estos tres Individuals ens ha deixat moments que han posat, si cap, encara més en valor la pilota.

El sèptim de Victoria

Primer va ser Victoria en raspall femení conquistant el seu sèptim Individual, el sext consecutiu. El que ha aconseguit sembla irrepetible. Amb 22 anys parlem d'una llegenda de la pilota i no suposa una exageració. Però el títol cobra una major dimensió quan posem en context la pròpia final, on Ana va fer un campionat apoteòsic i va tindre diverses pilotes de Val per a acabar amb el llegat de la heptacampiona.

Una partida de les quals impulsen la pilota i concretament el raspall femení. “Quin goig de partida”, “Fent història per a les xiquetes que venen per darrere!”, “Quin espectacle... partida que quedarà gravada”. Són alguns dels comentaris que es van llegir a les xarxes sobre un Individual que també ens mostrava en semifinals el creixement d'Irene com a futura candidata al títol o l'altíssim nivell d'Amparo.

Tonet IV fent el V

L'Individual de raspall masculí porta anys portant el seu nom. Tonet IV és insaciable i un campió amb majúscules. Dels quals marquen la diferència quan fa falta i mai baixa els braços. Esta vegada davant de la seua gent. Si en algun moment, de xiquet, va tindre una final somiada, segur que s'assemblava molt a la qual va viure a Genovés.

Perquè no ho va tindre res fàcil, ni en quarts anteposant-se a un espectacular Marrahí, ni per descomptat en la final davant Iván. El d'Ontinyent va estar al nivell del seu rival i li va faltar “un quinze” per a posar la partida molt de cara. Mai sabrem que haguera passat. Com tampoc sabrem fins a on hauria arribat un descomunal Murcianet si la lesió no li haguera impedit tancar la seua partida davant Salelles per a classificar-se.

El renàixer de Murla

L'últim campió de l'Individual va arribar sota l'atenta mirada del Nel de Murla. La seua foto, situada a Pelayo, contemplava amb orgull al seu paisà. Giner alçava el primer Individual amb eixa calma tensa que només ell és capaç de controlar. Dominant les seues emocions i desplegant un nivell altíssim, com ja va fer mesos arrere en el mateix escenari per a aconseguir la Lliga. Dos títols inapel·lables en mereixement.

En la part més dura de la final quedarà un Marc que va aconseguir sobreposar-se a la lesió per a arribar en condicions òptimes. Que va saber reposar-se d'un 50-25 per a collir quasi una remuntada històrica. Un ‘quasi’ que fa mal perquè la seua trajectòria també ho mereixia. Com li ho deu a tants altres, com Pere Roc II, que va caure en semifinals.

Altres històries

De la mateixa forma que els Individuals ens van regalar estes històries, així com el retorn de Ian a la competició després de ser pare, les quatre eliminatòries superades per ‘El Puma’, o les formidables actuacions de Salva Palau. També ens va deixar la trista lesió d'un Jose Salvador que prometia arribar lluny i la història del qual quedarà en pausa fins a la qual desitgem que siga una ràpida recuperació.